9.1
Como una canción de los 80
Barcelona · Musicales
desde$
26.908
$
19.220
- atrapalo::_discount_label
- -29%
Sala Versus Glòries, Barcelona, (ver mapa)
Hebert
¡Lo recomienda!
Com dirien al cinema, dels responsables de Dies Normals (Ferran Guiu, Marc Gómez i Joan Comaposada) arriba ara Tell me on a Sunday. Tothom coneix a Webber, molts li retreuen (¡) la seva comercialitat, però en realitat, no és un autor gaire programat per aquí. Aquesta no és una obra fàcil. No ho va ser la seva creació, amb un (altre) desacord entre compositor i lletrista inicial (Rice, qui tenia massa al cap escriure per a lElaine Page, amb qui tenia una relació). A més, es una obra curta, per a un sol personatge, totalment cantada (que em pirra), minimalista gairebé considerant lautor i que finalment es va ajuntar amb una altra obra dALW (Variations) per crear un espectacle híbrid, Song and Dance. Més dificultats: no és un musical facilón sinó la història duna noia anglesa als USA a qui veiem una i una altra vegada ensopegar amb la mateixa pedra de relacions que no acaben (ni comencen?) bé en un procés gens lineal dautoconeixement, fins i tot vorejant la tragèdia. Canta a les seves parelles, a les ruptures, a sí mateixa, a la família sense que veiem a cap altre personatge. No és només una successió de cançons sinó que cadascuna exigeix una interpretació diferent (nhi ha de fosques, satíriques, passionals, divertides, romàntiques, dramàtiques ), en un carrusel democions continu. La Lu Fabrés (chapeau!) senfronta, i per mi, sen surt, a aquesta exigència enorme i aconsegueix que un personatge que no té perquè caure especialment simpàtic ens sigui proper gràcies a la seva interpretació. També, quina força -i no només vocal-, aconsegueix no quedar ofegada per la música en directe (gràcies, gràcies!!!) en un espai tan petit. Tres músics que sonen dallò més bé, amb una partitura molt ben arranjada, que ha aconseguit que no soni tan tan 80s com loriginal i (mania meva) que fins i tot magradi el saxo. Menció apart al disseny dil·luminació (de vegades oblidem quant aporta) i una escenografia mínima i precisa. A youtube hi ha una versió del muntatge amb Sarah Brightman a Londres. Cert, té més de 30 anys, però es veu pobra comparada amb aquesta. Només trobo a faltar una cosa: un bis amb Take that look off your face, una cançó que menamora des de fa anys, especialment cantada per la Marti Webb (els coros, sí, quecos a matar de loriginal, ja els posaria jo al meu cap).
Henar
¡Lo recomienda!
Lu Fabrés a "Tell me on a Sunday": meravellosa, fabulosa, extraordinària, màgica, fascinadora... No exagero si dic que és una de les millors actrius de teatre musical que he vist dalt dels nostres escenaris en molt temps... Tan perfecta vocalment! Tan interpretativament! Naturalitat, fluidesa, sembla que no li costi gens el que està fent. Això és el que li demano a un actor / actriu de musicals. No vull que només canti maco, si us plau, vull que interpreti, vull creure\'m el personatge, vull que em traslladi a allò que ell està vivint, vull sentir que no veig l\'actor, que veig el personatge. Quina meravella, quina meravella! Aneu-la a veure al Versus Teatre. Gent, no uns en penedireu!
Llega a Versus Teatre la adaptación de Tell Me On a Sunday, un fantástico musical firmado por el genio de los musicales de Broadway Andrew Lloyd Webber. Un fabuloso monólogo musical que ahonda en la búsqueda del amor. ¡Disfrútalo!
Tell Me On a Sunday cuenta la historia de una chica inglesa que viaja a los Estados Unidos buscando el amor. Se encontrará con un montón de aventuras primero en Nueva York, luego en Hollywood y, finalmente, de vuelta en la ciudad de los rascacielos.
Andrew Lloyd Webber, autor de recordados musicales como Cats, Evita o Jesucristo Superstar, es el creador de Tell Me On a Sunday, una de sus mejores obras. ¡Un musical de un solo acto que te fascinará!
Ficha artística:
Dirección: Ferran Guiu
Dirección musical: Joan Comaposada
Adaptación: Marc Gómez
Intérprete: Lourdes Fabrés
Cover: Laura Miguel
Piano: Joan Comaposada
Viento y madera: Andreu Domènech
Batería: Eloi Lopez
Artistas: Ferran Guiu, Lourdes Fabrés
Sala Versus Glòries Castillejos, 179 (Barcelona)
En metro: Glories (Línea 1). En autobús: Líneas 7, 56 y 62.
Hebert
¡Lo recomienda!
Com dirien al cinema, dels responsables de Dies Normals (Ferran Guiu, Marc Gómez i Joan Comaposada) arriba ara Tell me on a Sunday. Tothom coneix a Webber, molts li retreuen (¡) la seva comercialitat, però en realitat, no és un autor gaire programat per aquí. Aquesta no és una obra fàcil. No ho va ser la seva creació, amb un (altre) desacord entre compositor i lletrista inicial (Rice, qui tenia massa al cap escriure per a lElaine Page, amb qui tenia una relació). A més, es una obra curta, per a un sol personatge, totalment cantada (que em pirra), minimalista gairebé considerant lautor i que finalment es va ajuntar amb una altra obra dALW (Variations) per crear un espectacle híbrid, Song and Dance. Més dificultats: no és un musical facilón sinó la història duna noia anglesa als USA a qui veiem una i una altra vegada ensopegar amb la mateixa pedra de relacions que no acaben (ni comencen?) bé en un procés gens lineal dautoconeixement, fins i tot vorejant la tragèdia. Canta a les seves parelles, a les ruptures, a sí mateixa, a la família sense que veiem a cap altre personatge. No és només una successió de cançons sinó que cadascuna exigeix una interpretació diferent (nhi ha de fosques, satíriques, passionals, divertides, romàntiques, dramàtiques ), en un carrusel democions continu. La Lu Fabrés (chapeau!) senfronta, i per mi, sen surt, a aquesta exigència enorme i aconsegueix que un personatge que no té perquè caure especialment simpàtic ens sigui proper gràcies a la seva interpretació. També, quina força -i no només vocal-, aconsegueix no quedar ofegada per la música en directe (gràcies, gràcies!!!) en un espai tan petit. Tres músics que sonen dallò més bé, amb una partitura molt ben arranjada, que ha aconseguit que no soni tan tan 80s com loriginal i (mania meva) que fins i tot magradi el saxo. Menció apart al disseny dil·luminació (de vegades oblidem quant aporta) i una escenografia mínima i precisa. A youtube hi ha una versió del muntatge amb Sarah Brightman a Londres. Cert, té més de 30 anys, però es veu pobra comparada amb aquesta. Només trobo a faltar una cosa: un bis amb Take that look off your face, una cançó que menamora des de fa anys, especialment cantada per la Marti Webb (els coros, sí, quecos a matar de loriginal, ja els posaria jo al meu cap).
Henar
¡Lo recomienda!
Lu Fabrés a "Tell me on a Sunday": meravellosa, fabulosa, extraordinària, màgica, fascinadora... No exagero si dic que és una de les millors actrius de teatre musical que he vist dalt dels nostres escenaris en molt temps... Tan perfecta vocalment! Tan interpretativament! Naturalitat, fluidesa, sembla que no li costi gens el que està fent. Això és el que li demano a un actor / actriu de musicals. No vull que només canti maco, si us plau, vull que interpreti, vull creure\'m el personatge, vull que em traslladi a allò que ell està vivint, vull sentir que no veig l\'actor, que veig el personatge. Quina meravella, quina meravella! Aneu-la a veure al Versus Teatre. Gent, no uns en penedireu!
Rosa
¡Lo recomienda!
Al entrar a la sala La protagonista ja ens espera el el seu apartament, a partir que s\'apaguen els llums i s\'obren el focus només tens ulls per aquella figura menuda que ens va cantant les seves aventures i desventures amoroses, la música en directe vesteix la seva veu com un vestit fet a mida, elegant i captivador. No us ho perdeu una feina ben feta. Bona direcció, Bons músics i molt bona interpretació de la Lú Fabrés, molt fan!
Ambient íntim on la protagonista i la música, estan magistralment enbolcallades. Bona veu, Bons músics.
Potser al començament sorprèn el nivell del micro de la protagonista, per un espai petit com és el Versos Teatre
¡Lo recomienda!
Aunque el argumento de Tell me on a Sunday no es lo más interesante ni lo mejor, el trabajo de la cantante es espectacular. Es todo un monólogo musical y ella y los tres músicos son los únicos sobre el escenarios. Además la traducción de las canciones está muy bien lograda. Y tiene la duración ideal para no llegar a hacerse pesada y disfrutarla.
La cantante y la traducción, que suenan auténticas.
Poniéndose tiquismiquis... algún tema de sonido.
Hebert
¡Lo recomienda!
Pues he repetido y como pasa con los buenos musicales, aún mejor. No es un musical de esos facilones, que a los cinco minutos ya has oído todas las melodías que se irán repitiendo. Y las letras (parece obvio pero no siempre pasa así) en un musical totalmente cantado y con un sólo personaje, son muy importantes. Así que en la repetición he captado mil detalles y matices que me hacen valorar aún mejor la propuesta.
david
¡Lo recomienda!
Un musical intimista. Relata una historia d\'amors que es segueix perfectament. Bona interpretacio i musics. Vaig aconseguir oferta de 10 euros per entrada. El teatre es molt comode i no et tapa ningu en cap seient. Espectacle agradable de veure.
Interpretacio. Duracio espectacle i comoditat teatre
Elnso en alguns moments massa alt. No van començar puntuals i esperar. a la entrada es incomode pel petit que es tot
Juan Duran Fontanals
¡Lo recomienda!
No calen grans muntatges quan la materia prima és de qualitat. L\'actriu/cantant comunica amb una magnífica i intensa interpretació els sentiments que provoquen les relacions amoroses amb data de caducitat. Un text ajustat a una música precisa i eficaç que arriba a emocionar.
En conjunt tot em sembla positiu
María Carmen
¡Lo recomienda!
Yo no soy experta pero me ha gustado mucho. Una obra muy realista, con una orquesta que sonaba muy bien y una actriz con buena voz y buena interpretación, a pesar de no ser piezas fáciles y con escenas cambiantes rápidas. Muy fresca y amena.
Orquesta en directo
Nada
roman
¡Lo recomienda!
Disfrutarás. Te hace pensar. Muy buen espectáculo. Adjunto frase de Jodorowsky "La búsqueda obsesiva de la perfección es producida por la incapacidad de amar"
Todo. Pero me encantó especialmente cuando la protagonista escribe a su madre. La canción y la gracia de Lu, que tiene una bella voz.
Nada.
Hebert
¡Lo recomienda!
Musical de Webber, perfectamente dirigido, muy, muy bien interpretado en un papel muy exigente, música en directo y ena saña de proximidad. Qué más se puede pedir? Yo ya he ido varias veces y es una lástima que se acabe.