Federico García

Un espectáculo mutidisciplinar de Pep Tosar sobre la vida y obra de Federico García Lorca.

Teatro, música, canto, baile y documental.

Resulta obvio que, salvo que aparecieran sus restos, quedan pocas cosas por añadir a lo que ya se conoce de la vida y la obra de Federico García Lorca. De la misma manera que también se ha visto ya, por separado, el uso de cada uno de los lenguajes que configurarán este espectáculo: se ha cantado y bailado Lorca, se han interpretado sobre las tablas sus obras y su vida, cómo se han rodado numerosos documentales y películas, y lo que nos propusimos con este espectáculo fue la dedicada a la mirada, la dedicada una mirada conjugación de todos estos lenguajes. En esto consistiría su novedad y su originalidad. 

El espectáculo se propone mostrar al espectador lo que podría ser la naturaleza del mundo interior de García Lorca, para que, así, se convierta en una suerte de guía para comprender mejor al poeta que cantó en la vida y la muerte con la misma intensidad y, de este modo, animarle a conocer o revisitar su obra, acercándolo a su pasión ya sus contras. 

En el desarrollo del espectáculo, siempre se tendrán que percibir los fragmentos de obra recitados como una consecuencia natural de lo que se narra. Por otra parte, el enfoque del personaje pretende centrarse menos en el genio e intentar acercarse al hombre, al ser humano. Intentar recoger en las entrevistas, y en la narración global, las circunstancias personales, familiares y sociales más elementales en Lorca, aquellos rasgos más humanamente identificables, para que el espectador pueda empatizar con facilidad y comprender la personalidad genial de Lorca a través de las circunstancias, motivaciones y conductas más reconocibles, sin que la figura del genio reconocido. Un discurso que recurrir a la sencillez, que armoniza con la simplicidad de la puesta en escena y, al mismo tiempo, con su densidad narrativa y su contención.

______________________________________________

Un espectacle mutidisciplinar de Pep Tosar sobre la vida i l’obra de Federico García Lorca.

Teatre, música, cant, ball i documental.

 

Resulta obvi que, llevat que apareguessin les seves restes, queden poques coses per afegir al que ja es coneix de la vida i l’obra de Federico García Lorca. De la mateixa manera que també s’ha vist ja, per separat, l’ús de cadascun dels llenguatges que configuraran aquest espectacle: s’ha cantat i ballat Lorca, s’han interpretat sobre les taules les seves obres i la seva vida, com s’han rodat nombrosos documentals i pel·lícules, i el que ens vam proposar amb aquest espectacle va ser dedicar-li una mirada diferent, la naturalesa de la qual es basa, precisament, en la suma i en la conjugació de tots aquests llenguatges. En això consistiria la seva novetat i la seva originalitat. 

L’espectacle es proposa mostrar a l’espectador el que podria ser la naturalesa del món interior de García Lorca, perquè, així, es converteixi en una mena de guia per comprendre millor el poeta que va cantar a la vida i a la mort amb la mateixa intensitat i, d’aquesta manera, animar-lo a conèixer o revisitar la seva obra, acostant-lo a la seva passió i als seus contrastos. 

En el desenvolupament de l’espectacle, sempre s’hauran de percebre els fragments d’obra recitats com una conseqüència natural del que es narra. D’altra banda, l’enfocament del personatge pretén centrar-se menys en el geni i intentar acostar-se a l’home, a l’ésser humà. Intentar recollir en les entrevistes, i en la narració global, les circumstàncies personals, familiars i socials més elementals en Lorca, aquells trets més humanament identificables, perquè l’espectador pugui empatitzar amb facilitat i comprendre la personalitat genial de Lorca a través de les circumstàncies, les motivacions i les conductes més recognoscibles, sense que la figura del geni reconegut arreu del món el distanciï. Un discurs que recórrer a la senzillesa, que harmonitza amb la simplicitat de la posada en escena i, alhora, amb la seva densitat narrativa i la seva contenció.

• DireccióPep Tosar
• Dramatúrgia: Pep Tosar, Evelyn Arévalo
• Intèrprets: José Maldonado / Rubén Molina (ball) Mariola Membrives / Anna Colom / Ana Brenes (cant) Marc López / Frederico Vannini (guitarra) David Domínguez / Álvaro López (percussió) Pep Tosar (interpretació)
• Entrevistats al documental: Vicenta Montesinos García-Lorca, Antonina Rodrigo, Allen Josephs, Juan de Loxa, Mario Hernández, Domingo Ródenas
• Director de fotografia: Agustí Torres
• Ajudant de direcció: Evelyn Arévalo
• Disseny de llums: Sergio Roca Saíz
• Disseny de so: Jonbi Belategi
• Cap tècnic Teatre Raval: Carles Rigual
• Companyia: Oblideu-vos de Nosaltres
• Producció: Festival GREC 2015, Teatre Principal de Palma i Oblideu-vos de Nosaltres
• Fotos de l’espectacle :Justin P. Brown
• Producció executiva: Montse Enguita